Refeudalització

La monarquia intenta frenar el conflicte nacional entre Catalunya i Espanya elevant la lluita pel poder a les elits de Madrid i Barcelona. L’Estat ha aconseguit que, de moment, ja no es parli tant de si Catalunya assolirà o no la independència, com més aviat de qui manarà a Espanya i en quins termes. 

El projecte centralista d’Aznar, que va desencadenar la crisi constitucional, es torna a trobar al centre de la política espanyola. S’ha imposat la part de l’Estat que mira de donar peixet a les elits de Barcelona amb l’esperança que la demografia i la globalització donaran a Madrid l’ocasió de valencianitzar Catalunya..

El PSOE, que abans de l’1 d’octubre era un partit mig mort, ha revifat gràcies a l’aliança amb el processisme i la comèdia republicana de Pablo Iglesias. Encara que semblin dividides, les dretes no tenen una crisi de projecte com la que delmava els socialistes, tenen un problema de mitjans perquè la tradició de bombardejar Barcelona cada mig segle ha deixat de ser factible.

Ens trobem en una època ideal per saber què hauria passat als anys 30 si l’exèrcit no hagués estat en condicions d’organitzar una guerra civil amb el suport d’Italia i d’Alemanya. Tots els conflictes espanyols comencen i acaben en les lluites de poder entre les elits Madrid i Barcelona i, fins ara, han ensorrat tots els règims que han intentat de gestionar-les sense reprimir els catalans a bufetades. (…)