Vet aquí dos llibres excepcionals, en tant que reuneixen unes condicions tan notables com escasses. La primera, el pensament original, és a dir, aquell que aporta elements nous al lector; la segona, la qualitat de l’escriptura, neta i precisa com un bisturí. Són dos llibres diferents. Anem pel primer: Enric Vila és un jove historiador amb gust per la provocació, no per ganes sinó perquè les seves consideracions són tan potents com un cop de puny. Ara ha escrit, per encàrrec, una Breu història de la Rambla, un títol inofensiu en aparença. Doncs no: Vila ha desenvolupat una visió profunda de la història tectònica de Catalunya, vull dir dels moviments socials de fons que justifiquen determinats comportaments polítics. I, en efecte, el seu llibre és una història de la relació de Barcelona amb el poder vista a través de la Rambla, en el sentit que el popular passeig ha estat sempre aparador de la ciutat.