Enric Vila
Un estudiant de la politècnica ha elaborat aquest documental a partir del meu llibre Breu història de la Rambla. És una síntesi eficaç i intel·ligent. Si a l’entrevista faig cara d’emprenyat és perquè em vaig haver de prendre un myolastan per poder seure, fotut com estava. (…)
Con el sello del Ayuntamiento de Barcelona y de Galàxia Gutenberg en la primera página, Enric Vila, controvertido escritor sin duda, acaba de publicar un libro de título inocente. Breve historia de la Rambla. La cuestión es esa, que con el escudo del ayuntamiento en la presentación y con ese título premeditadamente anodino se corre el riesgo de confundir este libro de apenas 200 páginas en uno más de esos relatos entre historicistas y pintorescos sobre la más célebre de las calles de la ciudad. Sería un error. Breve historia de la Rambla es un bastante bien documentado ensayo sobre las épocas de vigor y de enfermedad de Catalunya a lo largo de los siglos tomando como termómetro de su salud todo cuanto acontece en ese bulevar (…)
Vet aquí dos llibres excepcionals, en tant que reuneixen unes condicions tan notables com escasses. La primera, el pensament original, és a dir, aquell que aporta elements nous al lector; la segona, la qualitat de l’escriptura, neta i precisa com un bisturí. Són dos llibres diferents. Anem pel primer: Enric Vila és un jove historiador amb gust per la provocació, no per ganes sinó perquè les seves consideracions són tan potents com un cop de puny. Ara ha escrit, per encàrrec, una Breu història de la Rambla, un títol inofensiu en aparença. Doncs no: Vila ha desenvolupat una visió profunda de la història tectònica de Catalunya, vull dir dels moviments socials de fons que justifiquen determinats comportaments polítics. I, en efecte, el seu llibre és una història de la relació de Barcelona amb el poder vista a través de la Rambla, en el sentit que el popular passeig ha estat sempre aparador de la ciutat.